(HD:Users:Desktop:System)
El dia es feia més llarg.
Feia bon clima i sol. La gent jove es començava vestir per al carrer amb roba
resistent, sabates còmodes i un sarró on encabien papers, entrepans o un
jersei. Sortíem de casa i no tornàvem en tota la jornada. Durant aquell any van
passar moltes coses, la gent vàrem fer que passessin. Pel que fa a carrer hi
havia un estat d’excitació general. Una mena d'il·lusió que feia
preveure coses noves... Hi havia allò dels festivals culturals, l'autonomia i
el català. Amb el Julià vam anar algunes reunions i actes reivindicatius. La
gent cridava i tothom i deia la seva. Es parlava molt de política,
d’allò de la constitució i de les vagues obreres, però jo no hi entenia gaire
de res. Després també es parlava de presos, el Julià això s’ho prenia molt a la
valenta, doncs s’escrivia amb algun. No li agradaven gens els cossos de
l'estat. De tant en tant hi havia batudes, detencions i cops de la policia en
alguns actes. Després, gairebé tothom tornava a casa. Hi havia certa por. Fou
terrible l’atemptat feixista contra l’editorial d’una revista satírica, havien matat
el conserge. Hi ha imatges foses amb titulars de premsa, però que no donin
voltes, això fa massa de pel·lícula de gàngsters.
La colla al complert vàrem tornar a trobar-nos el mes de juliol després de
mesos de no fer-ho. Havíem quedat per anar al Parc Güell on es feien unes
jornades llibertàries on deien que hi hauria música. Aquell dia ho vam passar
molt bé, en aquell espai gaudinià s’hi feien tot tipus d'activitats. A la tarda
vaig estar veient unes xerrades que parlaven de societats lliures. Els meus
amics estaven contents i eufòrics. Un d’ells, el Lluís, es va posar força pet,
i va engegar a ballar amb un grup de comediants que anaven mig nus i maquillats
com dones. No tenien vergonya. Vam riure molt. Allà em vaig trobar amb un dels
membres del grup del Julià, que estava en una parada amb altres homes
madurs, mentre una xicota retolava una pancarta. Al vespre es van posar
tocar música grups de peluts, alguns tocaven rock. Jo allà amb els
ulls com taronges mirant-ho tot, escoltant-ho tot, vivint-ho tot mentre al fons
sonava aquella cançó de la banda sonora original. Mil nou-cents setanta-set va
ser un any apassionant.
