(HD:Users:Desktop:System)
Les parets de fusta, a
l'igual que la imatge que tenia de l’Andromed també anaven
canviant a mesura que l’anava coneixent. A poc a poc, crec,
començava a entendre el que feia. Bàsicament, la seva tasca era tancar i obrir
caixes. Entrava i sortia. Sempre es movia per elles, les portava amb ell i les
ficava unes dins les altres. Desmuntava un lateral i
el traslladava uns metres o centímetres enllà. A vegades de dues
caixes en feia una i el mateix feia amb els contenidors. De dins algunes caixes
estellades d’ampolles de vi, treia eines amb les quals semblava
modificar constantment la posició de les seves parets. En arribar
el matí, em trobava que el que havia pintat la jornada anterior no
existia doncs s’ havien canviat de lloc els contenidors. Vaig pensar que
en algun suposat torn de nit, utilitzava la gran grua per fer-ho, però semblava
inutilitzada... Per situar els plans es servia de traços que
dibuixava amb guixos de colors com els dels escolars. On hi havia línies de
guix, l’endemà apareixien murs de caixes.
Treballava en punts inaccessibles, sovint alts, com si fos un ximpanzé. Tot i
ser força grossos, movia aquells volums un darrere l’altra amb una
facilitat sorprenent. Semblava posseir grans qualitats atlètiques. A vegades
s’aturaven els sorolls, el buscava i no hi era, però jo sentia
que m’observava. M’espiava des d'aquell laberint de caixes,
des d'alguna d’aquelles obertures que semblaven coves en
penya-segats. No sé gaire que s’hi manegava allà dins, i en alguns
moments m’inquietava. Quan jo gairebé acabava de pintar una paret de fusta,
apareixia, me la canviava de lloc i em feia pintar la de darrere, o bé
m’acompanyava a un altre punt, es treia un guix i traçava un gran requadre
perfecte on havia de seguir pintant. D’aquesta manera, mai visualitzava completament la feina que havia realitzat.
Necessitava encarar-lo per parlar de tot allò que feia, i la meva retribució
econòmica. El dia que, respirant fons, vaig decidir acostar-me per parlar-ho
ell treballava d’esquena amb el tors arremangat a la cintura. Li vaig veure les
espatlles nues, amples i andrògines, musculades i suaus a la vegada. En
algun punt tenia alguna rascada o cicatriu, i al
omòplat esquerre tenia taques de grassa. Repetia moviments sense
adonar-se de la meva presència i per un moment vaig pensar si tenia pits. El
cor em bategava i em vaig alterar una mica així que
vaig anul·lar la conversa i vaig tornar a la pintura.
