(HD:Users:Desktop:System:Andromedia)
L’Andromed te moltes
butxaques. Les té amagades pel seu cos com cicatrius. Cremalleres, plecs i
recosits a mida. Dins elles porta els seus objectes petits, útils i estris que
pot fer aparèixer i desaparèixer del cos com un mag. Són alguns gadgets que jo
havia vist en alguns anuncis, no é com els aconseguia. Aparells
elèctrics petits i pràctics que s’adaptaven a la mà, com una màquina d’afaitar
o una ràdio gravadora molt petita. Pel que intuïa, estaven espatllats.
Semblava que d’alguna manera o altra els arregla o els modifica donant-los una
altra utilitat, com aquella pistola de pintura amb la qual vaig aprendre a
pintar.
Sempre vesteix aquella granota embuatada per dins i que li quedava tan bé.
No sé com se la deu treure ni no com s’ ho fa per pixar i cagar,
aquestes coses no surten mai. En veritat no tenia la seguretat
que se'l treies, vull dir si que, si com jo, quan és de
nit, es vesteix de carrer i torna a casa seva. Alguna cosa em feia pensar que no,
que no sortia mai d’allí. Crec que el vestit es desmunta mitjançant botons de
diferents mesures i cremalleres, i que les extremitats són extraïbles i
reversibles, o bé en te de recanvi. Té una franja de color que li ressegueix el
cos per on circulen els meridians. En alguns punts té cosits petits pedaços de
colors, com en un mostrari de teixits. Tot ajustat, com fet a mida. Sempre es
manté força net i fa olor asèptica. La pols mai s’adhereix al seu cos
antiestàtic, senzillament llisca. Si ho fa ocasionalment sobre la seva
pell, la brutícia es converteix en maquillatge que potencia els seus millors
trets. Alguns cops m’entretenia observant tots aquells detalls, alhora, sense
adonar-me em recreava amb les formes d’aquell cos.
