(HD:Users:Desktop:System:Andromedia)
No sé perquè vaig recordar el
Jan, un professor que se'm va quedar les grafies de la mostra escolar. Era mig
japonès però molt occidentalitzat. Deia que no m'he les podia pagar, val a dir
que era qui més valorava les meves sanefes. Crec que li agradaven molt i
d'alguna manera em va ajudar a traçar-les millor, més fines. Era un tipus
bohemi aquell, i un xic místic, feia tècniques de relaxació d'aquestes que
estaven de moda els seixanta i també traçava grafies de les seves amb pinzell.
Ell em va explicar tot el que
sé de la mecànica de les tipografies i no havia tingut ocasió d'aprendre amb
l'avi. Em va dir que s'ordenaven en famílies i que totes havien de tenir un
estil propi sense deixar de ser les mateixes lletres. Cada tipografia mantenia
cert espaiat i certes cotes que limitaven alçada i base. L'univers tipogràfic
era fascinant. Centenars d'abecedaris diferents. Tan semblants i tan iguals.
Tot això m'inspirava que les lletres son exercits en formació i els fulls camps
de batalla per on desfilen. Petits escamots intercanviables i preparats per
infinites combinacions entre elles. La linotípia era una maquina que mitjançant
tecles escrivies línies de text. Aquesta línia feia de matriu per a plom fos,
formant una barretes de que al solidificar-se s'alineaven unes sobre les
altres. Les matrius havien de retornar al componedor. Una feina molt feixuga
que ens havia estalviar la fotocomposició. El Jan deia que tot canviaria de
nou. -les computadores noia-deia- les computadores ho
canviaran tot.
I perquè venia tot això? Si,
per lo de Andromed, el nom. Andro era un nom molt tipogràfic, com
"Garamond"o "Bodoni". Els tipus tenien noms per l'estil, i
seguit una abreviació de gruix: bold, demi, light...Vaig decidir dir-li així,
Andro medium o Andromed. Un nom de lletra, tot i que a vegades pensava que era
el nom de l'habitant d'un planeta llunya o el d'un d'aquells medicaments. Alhora,
perquè no dir-ho, era un bon títol. Andromedia.
