(HD:Users:Desktop:System)
Una veu en off.
Una veu en off.
- Oficialment era Industrias
Chalaux encara que es deia Indústries Xalaux i la gent ho coneixia per can
Xaló. Fundada per la familia Xalaux pels volts de mil vit-cents setanta, fou una gran foneria
especialitzada amb aliatges metàl·lics i acers. Se’n té poca informació del
principi. La seva primera activitat fou la foneria de columnes, bigues,
bancades i estructures arquitectòniques de gran envergadura. Va ser de les
primeres fàbriques que van ocupar els terrenys de mar on hi havia el cementiri.
El Demià Xalaux fou un gran industrial d’aquells del segle vint. Va adquirir divuit hectàrees vora el mar, i va construir una gran nau enfinestrada de cinc plantes
diàfanes vertebrada amb construccions laterals. També va alçar la xemeneia, destruïda
l’any trenta-vuit, que havia sigut durant uns anys la mes alta de la zona
est. Posteriorment la fàbrica va ser ampliada i es van instal·lar automotors
d’electricitat per abastir-la. Es va fer portar d’Anglaterra dues magnífiques
grues que van utilitzar-se en la edificació i posteriorment van acabar per
integrar-se a l’estructura de la nau central. Tot el procés de construcció es
va convertir en un veritable espectacle per la gent d’aquell indret encara no
avesada als avenços industrials. Encara ara es recorda.
Quan l’hereva, la Sra.
Xalaux va agafar la direcció l'última dècada de segle, va establir tractes per la fondre
de vies de ferrocarril i en va fabricar quilòmetres. Van fabricar també
carcasses de vagons comercials, i s’havia aconseguit que els terrenys de la fàbrica
disposessin de una terminació de la xarxa ferroviària. Constantment hi passaven
i en sortien combois, ja fossin plens o buits. Sovint Venien els enginyers i mecànics
de l’estranger, que els muntaven allà mateix i els posaven en circulació -
L’Abdó ens ensenya algunes fotografies antigues i documents familiars d’antics
treballadors.
