Era el fill de la senyora
Xalaux, net de Demià Xalaux, destinat a dirigir l'empresa familiar. L'hereu
havia tornat amb les bones noves del nou segle, la corrent alterna, la
radiodifusió i la propagació d'energia sense cable. Els avenços per un nou món.
Tot era diferent quan va
néixer l’any 1881 i a la fàbrica tot just s’instal·laven els primers automotors
elèctrics que l’abastien.
La gent al barri deia moltes
coses, alguns atorgaven la paternitat a un viatger que va passar uns dies a
Barcelona amb la senyora Xaló, altres deien que era fill d’un treballador que
anava al llit amb ella. Ja de petit era un nen brillant. Demostrava gran
concepció de l'espai i les estructures, i a l'escola també en matemàtiques i
càlcul. Els veterans recordaven com ja de petit corria pels estudis i
despatxos, abraonant-se sobre els papers que desplegaven
els enginyers sobre la taula de caoba davant de la vidriera. El nen
Xalaux, com ja sempre se l'anomenaria, era l'únic detall del dia que feia
somriure els enginyers, i a vegades se l'emportaven als tallers on hi
havien ginys que el fascinaven.
Industries
Xalaux passava moments difícils, i després de l'Exposició Universal, la
seva mare va prendre la decisió d'enviar-lo a formar-se lluny. Va marxar a una
bona escola a França, i després a Amèrica, on va rebre una excel·lent educació
i es va quedar molts anys experimentant a diferents universitats.
Quan va tornar al 1906, el
nen Xalaux ja era un home. Estava més gras i definitivament
lletjot. Com els savis despistats, sempre semblava tenir un peu lluny
d'allí. Parlava una mena de català afrancesat amb termes descompassats. Deia
haver vist coses importants i repetia sovint que havia estat ajudant de Tesla a
la Wardencliffe. Per demostrar-ho ensenyava als tècnics de l’empresa la seva
col·lecció de peces amb les que havien treballat.
En aquell moment Poblenou
era el lloc amb més indústria del país, i la fàbrica estava immersa
en la construcció de la primera línia ferroviària que unia Barcelona i Mataró
que precisament la passava tocant, tot i així, les màquines que es trobava el
nen Xalaux se li feien rudimentàries com joguines desfasades.
El món canviava, tot
canviava, i com ell deia, calia començar a fabricar coses que passessin per una
porta.
