però no volia pas bistec, més aviat peix o fumet.
però...que tard s'ha fet! pren el mercedes beige
dret fins a Cadaqués, per trobar un lloc obert.
I en un carreró estret ell va a petar a Cal Cesc,
un famós peixater per tot el que té de fresc,
i en veure el gènere estès, tot postrat entre el gel,
ell que amb un tò esquerp diu: "no m'agrada el que veig
aquest és massa sec, aquell tè massa greix,
tot i que no el conec, posa't aquest mateix.
Fes-me'l així sencer, jo ja el faré a troçets,
i un vi del penedès que això em donarà set.
Conta i fes-me el tiquet, vinga, digues que et dec"
Ell que es treu un bitllet verd, però no el vol el Cesc,
ell que li'n dona tres, quatre, cinc fins a set,
però el peixater no sembla mostrar interès.
Ell que li'n don a un plec, li ofereix un feix,
i el peixater diu "crec que no se'l mereix"
"Però per qui m'has pres, tu a mi m'has ofès!"
Però que cony vol més? és que acas vols un xec?"
"No de vos no vull res, que no li venc ves!
per si encara no m'ha entès, tu no vals el seu pes"
Tonada:
Això és un rap, que no és un peix,
encara que enfadat és igual de lleig.
A la costa est on el ritme neix, creix,
i reprodueix rimes en escreix.
