Algú mirava des de la gran vidriera. Estava assegut temeràriament sobre l'ampit, però en una postura que sembla molt còmoda. Unes poderoses cuixes l'aixequen i salta al interior. La sola reforçada d'unes botes colpeja el terra fent esclatar en bocins fragment de vidre sospesos a l'aire. Les cames s'alcen de nou i s'endinsen a un interior fosc. El soroll ressona i ens descriu uns passes serenes però fermes i regulars, que es dibuixen a la foscor.
Necessitem etiquetar, i quan no podem fer-ho ens inquietem. Allò inclassificable sempre infon respecte. De nou els peus s'aturen davant la porta d'un muntacàrregues enreixat, sobre el qual i entra un fil de llum. Sembla atrotinat. Hi ha un terra de xapa brut amb formes en relleu. Poc a poc i amida que puja, escletxes de llum dels pisos superiors es passegen linealment per un cos deixant veure fragments. Com en un escànner. Tan sols s'ens permet veure detalls. Un pedaç de tela cosida, uns botons metàl·lics a l'abdominal, nous recosits a les mànigues, una cremallera vertical i uns dits que l'arrosseguen fins deixar-la tancada just aturar-se l'ascenció. Un vestit estrany. Surt de la cabina. Es dirigeix cap a una sala il·luminada per un gran forat al sostre, Un pla contrallum ens dibuixa una silueta atlètica i imponent. Allà s'atura i aixeca el cap mirant el cel. Ara la llum incideix al rostre. Una mascara grega. El coll dret, la mandíbula i el nas semblen units per invisibles línies que limiten pura geometria.Ve a ser un d'aquells actors que sempre queden bé, "omplen el pla" com diuen els de fotografia, el seu sol silenci pren el protagonisme i senzillament, te'ls mires.
