Més enllà de la reixa hi ha un passatge amb llambordes entre les que creix herba. Mena a una gran persiana semi alçada, al fons. Deu ser una entrada de mercaderies, a l'esquerra hi ha el vidre esquerdat d'una taquilla de recepció. Carreró endins, creuaràs petits magatzems. Molts son tancats, semblen ocupats però és difícil saber si hi ha hagut activitat recent. Fiques el cap en un d'obert. Fa pudor de orins, al fons hi ha la carcassa d'un cotxe i un panell amb siluetes d'eines. Un taller mecànic buit. Al terra, hi ha taques d'oli, runa arraconada i el calendari d'una tia en pilotes.
Darrera la gran persiana del fons hi ha un un moll interior de descàrrega per camions cobert. És gran i fosc però té grans obertures de llum a l'altre costat. Hauràs de travessar-lo, vigilant molt no caure dins algun fossat, per sortir de nou a l'exterior en una petita andana de tren. Cal saltar, creuar la via i caminar entre herbes altes. Tornaràs a veure l'imponent edifici de nou, aquest cop des de la cara nord. Per acostar-s'hi va bé buscar de nou alguna del les vies que provenen de més enllà de un mur direcció mar, i que menen com en un tràveling a una petita estació de descàrrega enganxada a la fàbrica.
Té una planta de fossar sota el nivell del sòl, i tots els finestrals inferiors tenen porticons barrats o són tapiats. En algunes hi ha tapes, sortides d'aires i tubs amb passos i manetes. Hi ha xifres gravades en ciment que indiquen unitats de capacitat o resistència. A les plantes superiors algunes obertures s'uneixen a altres edificis amb ponts i galeries sobre el cap. Per la cara sud el paisatge canvia amb l'entrada noble, sota la gran vidriera. Hi ha un jardinet abandonat amb quatre arbres i alguna palmera que encara viu. Quatre esglaons amples porten a la gran porta que també és tancada. Aquí la façana te detalls decoratius amb ceràmica.
Es triguen aproximadament trenta minuts a fer la volta sencera. Hi ha noves portes, nous cadenats. Res, ningú. Em vaig asseure sobre una mena de pou tancat, i en tanta solitud, em vaig posar a riure, i després a plorar. Feia dies que ho necessitava fer.
