Ara ve el primer flashback. Tot es reenfoca i pren un to ocre. Pla general de la nau principal de industries Xalaux. Sobreimprès: 1914. Hi ha tràfec de treballadors amunt i avall, entrant i sortint de innumerables portes i obertures. La fàbrica bull d'activitat i presenta una imatge esplèndida. La gran xemeneia s'alça majestuosa cap al cel i pel capoll exhala fum grogós. Al vell mig de la façana de maó vermell i entre innombrables finestrals hi ha unes grans lletres esgrafiades sobre un immensa vidriera molt treballada. Una gran simetria de motius modernistes en forma de mitja circumferència.
Darrera els seus vidres un homenet mira cap a avinguda Icària per veure arribar el seu propi automòbil. El segueix amb la mirada mentre penetra a la fàbrica per el carreró de mercaderies. El senyor que baixa del cotxe i acomiada al xofer és el meu avi.
Porta, empaquetades amb paper i cordill, les edicions de prova per els catàlegs comercials. Una feina perfecta. Pulcres lamines entintades, numerades i ordenat en fascicles. Estudiades i revisades fins al mil·límetre per ell i el seu equip. El meu avi era editor. Bon dibuixant, componedor, grafista i delineant, dominava tot el que succeïa en un paper.
