No eren exòtics paratges per on anaves
no sé d'on treus tu aquestes imatges
Fabriques, xemeneies és el que veies
no illes, ni postes de sol vermelles
L'aurora boreal que abans em deies
devia ser boira, pol·lució o merda
i allò era el metro tiu, no entrades
secretes a coves i cavernes
Dius sentir remor de la jungla
l'únic lloro és del veí escoltant sepultura
El rugir, de feres ferotges
només és soroll de cotxes
Fanals, busties i senyals, no són arbusts
i allò que creix alt, són edificis, no arbres robusts
saps? enlloc d'arrels tenen cables i tubs
És un mar d'asfalt, en un dia d'embús,
ni l'oceà, ni cap platja
i amb el que viatges és un autobús
no és el teu vaixell pirata, va para
(tonada)
Al·lucines, tens visions, vius entre miratges
Tu contra molins, com el quijote de la mancha
En un món confús, una gran metàfora
Però ets a la ciutat i això pot matar-te
Aquests són uns penjats, i sou quatre
res de cap tribu de bandits, no, no sou cap banda,
Tu no ets un intrús, entrant entre trampes,
i això zones privades, no castells impenetrables
La noia del institut, cap donzella segrestada
aquests que porten corbata, no son els dolents
ni han trencat cap pacte,
Els d'uniforme són segurates, no fotem
No són soldats a combatre,
I això que portes, no es un sabre, dona’m
que és una navalla
Com t'he de dir que era un rebut,
no era cap mapa, ni cap fotut dibuix,
i allò que dringaves, nomes era xavalla,
no eren bosses de monedes de plata, va para!
(tonada)
Al·lucines, tens visions, vius entre miratges
Tu contra molins, com el quijote de la mancha
En un món confús, una gran metàfora
Però ets a la ciutat i això pot matar-te.
