dimecres, 22 de desembre del 2010

Andromedia (1)

(HD:Users:Desktop)
Pla descendent. Cel. Algunes xemeneies i unes quantes gavines d'esquerra a dreta. Després, una magnifica panoràmica de un barri obrer construït a principis del segle vint. Molts terrats i més xemeneies, ara més petites. Es tracta de una ciutat d'avantguarda important. Podríem perfectament ser a Manhattan. Arquitectura industrial d'obra vista. Fabriques, factories i oficines de colors pastel embrutits, algunes cases de treballadors i algun establiment.
Al fons del pla es retalla la silueta d'alguna cosa molt grossa i impressionant. Una gran estructura metàl·lica, una torre de maó, o una via de tren elevada. Una edificació icònica. Potser un vaixell mercant faria la funció, perquè, és important que s'hi vegi de fons un riu o un moll de descàrrega, d'aquí ho de les gavines. També cal que hi hagi un solar, o un camp de futbol de terra on juguen uns joves. També podría ser Berlin o Bilbao.
Els carrers son amples, i entre setmana conserven cert tràfec de camions. Ara, hi caminen alguns treballadors que van a dinar. Una comercial rossa arranca el seu vehicle, i en un petit bar fosc, el gerent d'un taller conspira amb un home encorbatat.
A banda i banda dels carrers hi ha carrerons i passatges de que et permeten endinsar-te entre els edificis. Hi ha escales d'incendis, patis interiors i accessos laberíntics de privacitat relativa.
Tot plegat, una mica inquietant, com en el cinema negre.
Apart d'això, res més. Avui no hi ha ni una ànima. Això és que deu ser diumenge, potser el mes d'agost, o bé que realment la vida social en aquest barri ja esta sota mínims. Tot sembla tancat.
Al final del pla apareix algú caminant amb una adreça a la mà, mirant els noms dels carrers i els rètols dels edificis. No tinc clar si sóc jo. Tinc poc sentit de l'orientació...podria ser a Manchester, però em sembla que sóc a Barcelona, si. Sóc al barri de Poblenou.