A la meva ciutat han fet fer unes plaquetes que posa "comerç del centre", molt fines, i les han instal·lat a totes les botigues del centre, que evidentment, són una al costat de l'altra. Ves quina manera més absurda de llençar la pasta. Bé, cal dir que a tots els comerços no les han posades. Aquesta de la foto és una botiga de llaminadures amb una façana...singular. Porta alguns anys així. Com podeu suposar no es devia merèixer la plaqueta. A la veïna li agrada, convençuda que representa un camp de blat. A mi em fa gràcia, no em puc estar de pensar el perquè d'aquest aspecte. M'he inventat un hipòtesi, que segur que en algun moment s'ajusta a la realitat.Dia 1. Un dimarts d'estiu. Caldria pintar la botiga per fora. Les nenes que s'asseuen a la porta l'embruten amb coses. Al propietari li fa mal l'esquena i pensa en el nebot, que des d'acabada la ESO no fot res. El truca perquè vingui a pintar. Li diu que es guanyarà mil duros, que l'altre tradueix en euros i una gorra molt xula que venen. Queden el matí següent.
Dia 2. El nebot es presenta a les onze.
-¿Un poco tarde no? Ve a buscar la pintura al Manolo que tiene. Vaa..-
L'amic de l'home entrega al nebot un pot amb deu litres aproximadament de pintura blanca que van sobrar de pintar el taller. El noi la carrega fins la botiga de l'oncle. Aquest diu que la façana era groga i que s'haurà de convertir a groc.
El nebot fa un viatge fins l'adroguer per buscar pintura per mesclar, i aquest l'hi suggereix que tenyeixi la que té amb un colorant concentrat. Se'l queda i també compra una brotxa.
De nou a la botiga amb el tiet, aboquen gran part de la pintura en una galleda. Van afegint tint per tal d'aconseguir el color de la façana. Acaben de barrejar amb la brotxa, i mentre l'home despatxa uns nens, el noi fa una prova a fora. El to del tint no era ben bé el mateix...- Bueno, mejor nos ponemos luego si eso ¿no? Me voy a comer ahora...-El botiguer accedeix condescendent, no sense abans deixar clar que no el pensa ajudar. Va a deixar la galleda, i agafa la fregona.
La tarda se li complica al xaval. Decideix quedar-se jugant a la play amb una amic a canvi que aquest l'ajudi l'endemà. El col·lega li diu que l'endemà no pot, i proposa el divendres.
Dia 3. El noi convenç al tiet per telèfon -luego el viernes si eso lo hacemos ya de un tirón, entre los dos en un "plisplas"-.
Dia 4. Arriben a quarts de deu del mati amb la moto del amic. El tio de la botiga està que trina. -Pero venga niño! A que hora os poneis a pintar ? Veeenga-.
Al sortir al petit pati on l'home havien apartat la galleda, el nebot se n'adona amb horror que la pintura s'ha solidificat gairebé tota i es desespera. Com a solució extrema, abans que el tiet se n'adoni, ell i l'amic recuperen el pot amb la pintura blanca sobrant i exprimeixen la resta del tint que quedava. També han d'estovar a cops la brotxa, més compacta que el tupé d'un rocker.
Surten al exterior on aparten a nens i demanen a algunes persones que es separin de la cantonada. La façana té algun forat i restes d'adhesius dels xiclets, punts on el nebot comença a clavar pintura. L'amic, voluntariós, compra un pinzell i un tupper als xinos. Hi transvasa part del contingut del pot i es posa a pintar per un altre costat. Durant una bona estona, el nebot s'ha d'aturar per deixar passar a nens amb motxilles, protegits per mares de la presència de pintura. Amb el tràfec, el que s'acaba tacant la samarreta és ell. De nou es caga amb tot. Passada una hora, mentre prenen la coca-cola, endevinen que no tindran prou quantitat de pintura, així que hi posen aigua per tal d'estirar-la.
Ara, la pintura és liquida i els regalima. Ha perdut densitat i caldrà fer dues capes en alguns punts. Els en faltarà segur. Pensen aleshores, que potser podrien pintar només algunes parts, fer clapes. El nebot està molt preocupat per la taca a la seva samarreta i vol que l'amic l'acompanyi a mullar-la amb sabó, així que opten per una gradació fins escurar els pots.
- Que va a estar! No, no, no. Pintádmelo todo- diu l'home quan té un moment per sortir-
-Jo tio, si te he tapado lo de los dibujos! habrá que ir a por más amarillo y ahora tengo que limpiar la camiseta...(silenci)...Hi ha tensió a l'ambient i l'amic no diu res. -Esta tarde viene la tita Espe,...me vengo mañana?- L'home de la botiga mou el cap i esbufega.
Dia 5. Dissabte.-Hola tio, si soy yo. Que me han dado curroo! La tita si... dice que es de ordenar cajas o no se qué. Que empiezo el lunes, que lo siento...se ve bien hostia, si.. vale, digo... te va bien si me passo ahora y me das eso?-
