Ex-libris (6)

Rodés

Bé, cal fer un escrit d’estiu, com vaig fer un dia dels Antònia Font. Perquè “faci estiu”, ha de ser amè, relaxant i distès, en definitiva, ha de ser refrescant. Funciona parlar de viatges, de gent corrent o de música. També és gairebé obligat que el mar hi surti per algun lloc.
L’altre dia ens vam aturar a la Sala Parés del carrer Petritxol, al veure a l’aparador una bonica pintura panoràmica del meu barri. En entrar vam conèixer la obra de Xavier Rodés, un d’aquests petits descobriments que anem fent per la vida. Descobriment per nosaltres, és clar. El pintor Xavier Rodés tampoc comença ara. Gairebé no he llegit referències seves, té molt bagatge en exposicions…no em fa falta saber gaire més. Us recomano que mireu la obra a la seva web. Fa paisatges. Formalment destaco els tons lluminosos que utilitza i la manera en que resol el primer pla dibuixant la geologia del terreny.

No us heu fixat per algun lateral de carretera, en un caminet que ens duu a una barraca? Segur que sense voler us pregunteu quin és el ús que se li deu donar. Pensem qui coi deu anar a fer què, en aquell lloc perdut.
Heu vist mai de lluny, la solitària caseta del guarda? Heu observat, en una cala inaccessible, el refugi d'un pescador? Tenen un cobert per guardar la barca, i una construcció petita, austera, on tot just hi cap un llit i una cuineta de butà.
Són racons secrets de homes. Homes grans que volen estar sols unes hores. Allà es fan un cafè amb llet, surten amb la barca o treballen un petit hort. Alguns tan sols s'estan asseguts, fumant on ningú els veu, mirant el mar, escoltant la radio o tocant una trompeta. Val a dir que a l'hora de dinar sempre tornen a casa.

Xavier Rodés ens presenta una sèrie de pintures amb aquests llocs com a protagonistes. No són paisatges rurals ni urbans pròpiament, els podríem qualificar de perifèrics, per la presència de aquests elements humans, contemporanis i lletjos, que aporten un aire realista i quotidià i que els aparten dels paisatges massa preciosistes.
En els seus quadres, inclou sovint un d'aquells autos de muntanya que a tots ens evoquen alguna escapada. Pot ser un R-4 o un Lada dirigint-se a l'indret, un Land Rover o un dos cavalls aparcats a l'ombra. Per una estona aquell és converteix en el teu cotxe, escoltes el silenci i et transportes allí, entre el cel nítid i el sòl abrupte.